diumenge, 16 de desembre del 2007

Dia 0

Aeroport Schiphol, Amsterdam, 08/06/07


Un tren càlid, poder més del que ens trobarem endavant en el viatge, amb fortor holandesa i fregits condensats. Amb un possible suïcidi retardant el viatge una hora, fent-nos menjar l'hamburguesa a la holandesa (drets, caminant), estem asseguts per primer cop, en Val, nou pentinat, i jo, encetant pàgina. Dins un avió dels que no deixa d'arrancar-te oos a cada novetat que el viatge et descobreix.
Un espectacular menú de possibilitats atempta les ganes de llegir, que de moment, continuen en peu. Anem puntuals, poc plens, uns quants etiopis.

"Informació." Que xungo és l'etiopi.

Aturada esporàdica a Frankfurt on s'ha carregat combustible i alemanys/etíops. No anem plens, la qual cosa permet a alguns afortunats restar estirat quan els altres ens hem de comprimir en unes cadires prou còmodes, però. El sopar servit a l'hora del tard ha anat prou bé per hidratar una boca que se'm comença a encartronar. Quin aire més sec!

Passades unes quantes hores i el mar mediterrà que m'ha vist créixer, ens endinsem cap a les zones del Sàhara i Egipte, per anar més lluny del que mai he estat. Sense acabar d'aclucar l'ull ha passat la nit, en Val dormint profundament. Al meu costat hi ha un parell de dones amb pinta de centenàries, una d'elles sense deixar anar un collaret en tota la nit, anar fent xocar-ne les pedretes. Allunyant mals esperits? Poder em fa sentir més tranquil i tot...

Sense desviar la vista de la pantalla davant meu, una mena de petita pel.lícula amb el nostre avió surcant el petit planeta, escurçant els números fins el nostre destí, passem les últimes hores del primer dia del nou viatge, sabates fora, asseguts com podem. Bona nit.


El Kilimanjaro, despuntant entre els núvols, allà on volem arribar.