De sobte s'encenen els llums per servir l'esmorzar, una mica allò que et menges el que et posin al davant sense donar-li cap nom. Però allà al fons, amb rapidesa inusitada, el Sol treu el cap, el Sol africà que ha cobreix el primer dia real de l'aventura.
Adormits i encallats a l'aeroport d'Addis Abeba (en anglès, Ababa), el vol retardat una hora, sense deixar-nos sortir a veure les rodalies, i son acumulada, et deixa simplement amb la sensació d'estar en una gàbia. Amb botigues, això sí, tot i no ser res de l'altre món. Un espectacle d'una dona entrada en carns cridant per algun motiu o causa, nua, poder un punt avançada en bogeria, al final, immobilitzada al terra, encara cridant en un anglès africanat. La gent mirant, com si fos alguna mena de distracció pels que no avancen com nosaltres.
En Val dorm, mentre jo monto guàrdia, passant un dissabte al matí en un aeroport massa gran pel seu abast real.
Passada la calma, tornem a l'acció. Últim vol del dia, molt plàcid i suau. Etiòpia verda i marró, amb rius serpentejant amb els marges marcats per sequeres. Aprop del destí final, entre els núvols, despunten dos gegants. Estem arribant.
Aterratge suau i entrada suau també, dues hores més tard del previst. Signatura de rigor i estampada al passaport (que sincerament, ningú ens hagués dit res si haguéssim tirat il·legalment recte, sense visat). A la sortida de l'aeroport, l'enviat de la nostra agència, plantat allà, cartell en mà "Pol & Val". Gairebé romàntic. Viatge tranquil per una carretera ample, sense límits a la velocitat, recta sense descans i alhora introducció de ple a la cultura tanzaniana per part del nostre guia temporal. Home robust i rialler, parlant espanyol molt correcte, com comença a ser costum entre els guies locals (a més de japonès, alemany, suec, xinès, etc.). Tanzània és nacionalista, i ho ha de ser més, unida. És un país a l'alça, però, per què són tant pobres? El capitalisme ho pot explicar. La història, també. 45 anys de democràcia, només 30 anys amb partits de l'oposició, no dóna per a tant en un país amb 2 religions molt escampades i més de 100 tribus.
En Val al costat d'unes plantes molt florides
A la segona ocasió, trobem un hotel prou acceptable, un pèl car a pesar de les negociacions. Sembla ser que estan prou adaptats al turisme d'occident i no escatimen en preus. Tot val el seu preu, i el que estiguis disposat a pagar, marcarà quantes portes se t'obren.
Un cop obertes les maletes i comprovat l'estat dels nostres estómacs després de tant menjar d'avió, decidim estirar les cames. Amb la intenció d'establir contacte amb la cultura i la ciutat, la sort ens ha topa de cara, o alguna cosa semblant. Pujant un camí de terra envoltats de plantes, cases rurals i algun hotel, se'ns apropa allò poc desinteressadament qui després seria el guia que qualsevol turista voldria trobar, Rachid: 23 anys, local, guia de safaris de fa 4 anys, estudiant d'enginyeria tècnica. Al principi tens aquella sensació que qualsevol que se t'acosti vol treure el seu profit de tu, però els tanzanians no són així, a no ser que et trobis a un radi de 100 metres del cor d'Arusha, ple de mercats.
El que comença en una conversa de carrer dóna pas (un cop ensenyat el carnet que certifica les paraules que davant nostre tenim un guia) a una visita guiada, sense interrupcions, amb la sensació d'anar escortats, pel centre de la mel i nata d'Arusha. Travessem el mercat cobert de les espècies, amb gallines lligades de la pota per un cordill, peix sec una mica fort d'olor, moltes dones (són cristians, aquí) al mercat d'oficis, fins arribar al de la roba, principal objectiu de la jornada.
En Val i el mercat d'espècies
Una mica d'influència del nostre guia, regateig i presses ens aporta els pantalons ideals per a mi, i la gorra ideal per a en Val (així ens ho venen, és clar). Mentrestant, tot va anat essent una entrada a la cultura de Tanzània conversant amb Rachid, i en particular de la ciutat. Rachid viu amb la seva tieta, els pares difunts amb poc més de quaranta anys. Estudia per ser un tècnic, ja que aquí estan molt ben pagats. Els estudis són més cars que el que et demanen a la UB i per tant, tot el que estalvia serveix per pagar-se un futur que injustament no es pot permetre sense disposar de capital. De tornada intercanviem emails amb el nostre guia espontani per ajudar-lo en cas que necessiti llibres o informació. Per la nostra (mala) consciència, també. I per la propina. Sopar a l'hotel, esperant no despertar l'endemà amb l'estómac rebentat i bons resultats del futbol que m'arriben per sms des d'Europa. El barça encara pot guanyar la lliga (que il·lús, llavors).
 |
Algunes paraules swahili:
Lala salama - bona nit
Poa - Guai
Jambo - Hola
Mambo - com (estàs)
Pole pole- a poc a poc
Twende! - Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada