Aclimatitzats! Fora el mal de cap! i esplèndides vistes del Kili!
Qui no es voldria rentar les dents així cada dia?
Avui el dia consisteix en pujar una mica i tornar al campament, per deixar als nostres pulmons i cor acomodar-se a la pressió de l'aire. Aprofito aquí per aclarir un punt que no tothom té clar. D'oxigen n'hi ha, gairebé tant com a nivell del mar. La diferència està en la pressió atmosfèrica, i cada vegada que inspires, t'entra menys aire, menys oxigen a la sang, menys energia al cervell...i kaput.
Una caminada curteta fins a 4200 metres porta els nostres cossos cap a la duresa de les alçades. Més fred, menys pressió. I el que falta per venir.
En John ens ha explicat alguna història del que la gent no hauria de fer, com ara amagar alguna debilitat per tal d'arribar al final. Et pots llegir guies i llibres i trobar-hi històries i ser conscient dels perills que fer una aventura així comporta, però quan aquestes històries provenen de qui n'ha estat testimoni... senzillament comences a adonar-te de què va.
Els nostres portadors, descansant en un dia que no han de caminar
"John I'm gonna die here". Amb aquestes paraules, caigut enmig del pendent i les alçades, els ulls blavosos i els llavis inflamats, dits liles, l'home que havia estat operat del cervell i no ho havia dit, s'adonava que les advertències no eren en va. El fet que la muntanya sigui considerada com a fàcil i escalable (perquè de fet, les mans només les necessites per agafar les xocolatines de la bossa), encoratja persones les condicions físiques de les quals queden prou per dessota del que cal per arribar a dalt. I és que no tothom s'adapta igual a l'alçada. I aquest pobre home, fins que no va adonar-se que el cos no li responia, no es va rendir. I mai ho va dir al seu guia, en John, el que tenia al seu cap. Ni els seus amics tampoc (cosa que els otorga part de culpa). I en John ho sabia, encara que només li haguessin comunicat el dia abans els de l'agència, i l'haguessin advertit. És això el que busquem? el preu d'una vida per guanyar-te el qualificatiu de "boig"? En un altre capítol trist en un grup de 29 persones, un home de cor dèbil en mig de l'ascenció al cim, li va agafar un atac. I va morir després, quan el grup ja tornava un cop fet el cim. Mai en va dir res a ningú, i va morir sol. Trist però cert.
Des de damunt dels núvols, fins i tot una letrina té el seu punt místic
"Pol you are very good finding your way", paraules del nostre guia. Poder me les hauria de prendre com a un qualificatiu més general que simplement la manera de baixar una paret de roques. Després d'una migdiadeta un cop retornats al campament, escric des de dins la tenda.
El dia d'aclimatació ha funcionat bé. Demà començarà a ser dur de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada